LA GIRONA DE LA " 3 I 5 "

per Joan Colomer Camarasa

Entrada de la galeria 3 i 5. Foto Joan Comalat. INSPAI

El galerista Antoni Niebla ( Tetuan, 1943 ), traspassat aquest 10 de juny, ens porta inevitablement el record de la galeria 3 i 5  de Girona .  L'emblemàtic espai, situat al carrer Oliva i Prat,  va servir a Niebla per iniciar-se en el galerisme i per  desplegar un imaginari artístic que, a finals de 1975, sacsejaria la ciutat de Girona amb un programa d´exposicions avantguardistes i  de gran qualitat. La mítica 3 i 5 va obrir les seves portes, el dia de Santa Llúcia de 1975, amb una mostra de Berrocal, un autèntic analista de l'escultura internacional. Aquesta primera exposició inaugural va marcar la pauta de la galeria que, a llarg de la seva trajectoria, va fer sempre una decidida aposta per les primeres firmes de l'art d'avantguarda. Per la galeria de l'antic carrer Cervantes hi van desfilar artistes com Keith Patterson, Assumpció Raventós, Tharrats, Arranz Bravo, Artigau, Guinovart, Boix, Royo,Dalí, Miró, Castillo, Picasso, Saura,Chillida, Léger, Hernández Pijuan, Tàpies , Amalia Avia,Zobel, Niebla, Ansesa, Montse Costa, .... Arran de l'exposició de Zobel, per exemple, es va concretar la presència d'una obra de la gironina Montserrat Costa en el Museu d'Art Abstracte de Conca , del qual Zobel n' era el director i fundador. La galeria 3 i 5 va tenir , doncs, un importantíssim paper en la promoció de la plàstica gironina d'aquell moment  i també en la divulgació del fet artístic, organitzant xerrades sobre els camins que porten a l'art. Així, a principis del 77, Albert Ràfols Casamada  va oferir una conferència sobre els "Nous mitjans dins de l'art" en la qual va exposar els nous aspectes tècnics dels quals es val l'artista a l'hora d' expressar el seu entorn, les seves idees i la seva fantasia. La galeria 3 i 5 va jugar un gran paper en la Girona de finals del 70 ja que inicia una política artística i pedagògica en un context dificil , amb un precari  mercat d'art modern i molt desconeixement del tema.
A partir dels 80, la ciutat de Girona viu una autèntica època d'entusiasme, amb una professionalització del sector artístic i l'organització d' un bon número d'exposicions. La Galeria 3 i 5 continuarà amb un ambiciós programa expositiu que es perllongarà fins l' any 1986. Durant aquests anys, Girona viu l' obertura d' importants espais d' art com la galeria El Claustre, la única que encara ofereix actualment un àmpli i interessant programa d' exposicions, les multisales Fòrum, la Sebastià Jané, que recupera l'antiga 3 i 5 i ofereix exposicions tant espectaculars com la de l'internacional Hans Hartung, el centre d'art contemporani Espais, dirigit per la Glòria Bosch , ExpoArt, que deixa Montjuic i s' instal.la al cor de Girona, la galeria Tau, inaugurada el 1981 i que portava una línia emmarcada en la promoció de joves valors gironins, la Cast Galery, Sant Fèlix, galeria d'art El Molí,... En aquesta eclosió d' espais expositius, d' altres sales més veteranes com la Sant Jordi, La Gàbia, el Palau de Caramany, la Cúndaro, la Fontana d' Or, les Sales Municipals de la Rambla,L'Artística,l' Institut Vell, Casa de Cultura, sala d' exposicions de "La Caixa"... consoliden la seva trajectòria contribuïnt a un ambient cultural veritablement esplendorós. En aquest repàs, no ens podem pas oblidar de la mítica galeria, dedicada únicament a la fotografia , la Spectrum Canon, que omplia la carència que hi havia d' aquest tipus de sales a Girona. Inaugurada l' any 1980, va organitzar mostres de gran nivell com la de Dorothea Lange, la gran fotògrafa de la Depressió americana, i d' altres figures com F. Fontana, F. Freixa, Centelles,Lluís Pascual, Carme Masià, Gabriel Cualladó,...
Llibreries i bars es van afegir, també, a l'efervescent clima artístico-cultural. El restaurant-bar La Penyora va trencar el foc a Girona i oferia un programa regular d' exposicions.S' hi van afegir ben aviat d' altres bars com el Croquis i el Capuccino. Un altre espai, la formatgeria La Lluna, dirigida per la Georgina Berini i l' Àngels Artigas, renovellava periòdicament la seva ambientació amb interessants propostes artístiques com les de Merche Ochabe, Briega-Nicolas, Izquierdo Mosso,... La Mini-Expo de la llibreria 22 va obrir un aparador a l' art amb propostes eclèctiques i interessants i qualsevol espai de la ciutat s' aprofitava per exposar-hi dibuix, pintura, escultura, fotografia,...Girona era una autèntica capital de l' art!.
Sap greu que tot això s' hagi perdut i sigui ja història de la ciutat. L' ambient cultural a Girona està molt apagat. Com escrivia, fa pocs dies , l' Enric Ansesa en el seu perfil de Twitter " Girona està en un moment que li cal una tempesta d' idees". Segurament que sí!