reportatge publicat en el Dominical del DIARI DE GIRONA ( 2 d' agost de 2020 )
DE BATLLE, CUIXART I UN MUSEU D' ART A RIUDELLOTS
Per Joan Colomer Camarasa
Tot i que pugui semblar estrany, fa cinquanta anys, es va projectar la creació d' un gran Museu d'Art Contemporani al poble gironí de Riudellots de la Selva. El Butlletí Oficial de la Provincia d' aquella època , parlava d' una fundació "benéfico-docente" que havia de servir per mantenir un ambiciós centre cultural per a l' estudi, la investigació i el foment de l' art contemporani, referint-se principalment a la pintura, escultura, arquitectura i gravat artístic.La Fundació portava el nom de Ramon de Batlle, un dels escenògrafs més representatius dels anys 50 i 60 i mecenes de pintors, que tenia terrenys i una masia fabulosa a la zona de la font del Mas Vilà de Riudellots de la Selva. La masia, que formava part de la familia Ros-Rovirola, va esdevenir de Batlle en el segle XIX.L' infatigable matrimoni Ramon i Juanita , sobrenom amb què era coneguda Fulgencia Panadero, van convertir- la, fa cinquanta anys, en un espai alternatiu i de creació d'avantguarda on s' hi van refugiar pintors, dramaturgs, músics i cineastes; entre ells Antoni Tàpies, Joan Ponç, Arnau Puig,Guinovart,Maurice Chéreau i el seu fill Patrice Chéreau, Fernando Arrabal i ,sobretot, Modest Cuixart, gran amic de Ramon de Batlle a qui va conèixer, l'any 1950, en el bar San Diego de la Via Augusta.La parella Ramon i Juanita van aconseguir meritoriament posar el nom de Riudellots en el panorama artístic internacional per la seva tasca de mecenatge i per la extraordinària col.lecció que , amb els anys, van anar fent.
Si fem una mica d' història, la Fundació, creada l'any 1970, comprenia un Museu d' Art contemporani, una biblioteca especialitzada en art modern, una residència per hostatjar artistes, una sala d' actes, una sala d'exposicions temporals per promoure l' art jove, un centre d' ensenyament de diverses tècniques artístiques, un departament editorial per publicar monografies i catàlegs d' artistes i exposicions, i una dotació econòmica per concedir beques d' ajut a artistes joves. Sens dubte, un projecte ambiciós que tenia com a col.laboradors a Modest Cuixart, Josep Maria Subirach,Marcel Martí,Joan Hernández Pijuan,Joan Bautista Chereau, Rafael Santos Torroella,Arnau Puig, Francesc Mèlic, Jordi Vidal de Llobatera,Francesc Goday i Joan Ollé i Milà.
La història de Can Batlle com a centre de referència artística ja comença amb els avantpassats de Ramon de Batlle que tenien certa predilecció per la música. Si bé Can Batlle no va ser mai un museu, sí que va reunir una important col.lecció amb gairebé 400 obres d' art gràcies a la magnifica relació que Ramon de Batlle i la seva esposa Juanita, tenien amb els artistes que , a canvi de pintar, menjar i dormir, regalaven obres al matrimoni.Així doncs, al jardí del Mas Batlle, esdevé mostrari de les excel.lents escultures totèmiques de Marcel Martí, del cavall hexagonal de bronze de Medina Campeny i d'un impressionant mural ceràmic de Guinovart.A dins de la masia,les obres de Picasso,Modest Cuixart, Chareau,Hernández Pijuan, Equipo Crónica, Josep Maria de Sucre, les màquines neòniques de Kowalski, Otto Cavalcanti, Aulèstia,les escultures de Berrocal,les ceràmiques de Consuegra, els escons renaixentistes,...convertien els espais en un món expressiu ple de troballes i de veritables sorpreses. A més de nombroses activitats i exposicions per promoure als artistes joves, a Mas Batlle s' hi van fer, també, estrenes teatrals, cinematogràfiques i musicals. En aquesta important masia, Arrabal va representar per primera vegada a Espanya, l'obra " Fando i Lis" i s'hi va estrenar la pel.lícula " Ditirambo" de Gonzalo Suárez, les obres musicals " Trama, 12 x 12 " de Xavier Turull i les de Josep Lluís de Delàs entre d'altres obres no menys importants.
Ramon de Batlle va crear la Fundació, cedint la casa i les terres i amb una clara intenció de descentralització cultural i amb el lloable objectiu d' arribar a tothom. La idea , però, va quedar aturada amb la creació d' un polígon industrial i , a més, per tirar endavant el projecte de la Fundació s' havia de fer front a unes despeses molt altes que no es podien assumir.
De tota aquesta història de Riudellots en va quedar, però, una important col.lecció d'art contemporani i un complert grup d'unes cent obres de Modest Cuixart que, a la mort de Ramon de Batlle,l'agost de 1985, va heretar la seva vidua Juanita. Aquestes obres de Cuixart van ser exposades, l'any 1988, a Les Bernardes de Salt. L'exposició incloïa una publicació titulada " Els Cuixarts de la colecció Batlle" que s' obria amb una citació del mateix Cuixart dedicada a Ramon de Batlle:" l' amistat comporta el sacrifici vers un ideal.Dos bons camarades poden justificar una existència".
La història del Centre d'art contemporani de Riudellots no es pot entendre, doncs, sense la presència de Modest Cuixart. L' artista, cofundador del famós grup Dau al Set,hi va viure llargues etapes de la seva vida i l'any 1976, per exemple, va crear-hi la seva "Evocació a Riudellots" . Segons l'artista Joan Josep Tharrats: " sense un De Batlle no hi hauria Cuixart i sense Cuixart no hi hauria un De Batlle". La mort de Ramon va afectar molt a Cuixart i, com a conseqüència, va estar una temporada sense poder pintar.
Després del traspàs de Ramon de Batlle, la seva esposa Fulgencia va continuar promocionant a artistes joves, descobrint nous valors i va reprendre la seva activitat com a pintora, exposant la seva obra durant la dècada dels noranta.Fulgencia va morir a Montfullà, l' any 2004. Amb la mort de Fulgencia, s' acabava el gran somni d' una parella de mecenes que compartien la sensibilitat artistica amb la gent que els envoltava.
